Abeceda preživljavanja/Alfabet de supervivència/Alphabet of survival

b
Els balcons prenen un nou ús en la guerra. Un bonic jardí per conrear plantes es pot fer al balcó o al sostre. Fa temps que a França i els Estats Units coneixen aquest ús. Els ciutadans d’aquests països van convertir els seus jardins, balcons i sostres en els llocs de cultiu de pastanaga, julivert, enciam, tomàquet, coliflor i altres vegetals. Els ciutadans de Sarajevo van descobrir aquesta possibilitat dels balcons només sota la influència de la guerra.

c
Les cigarretes eren el principal article de canvi durant el setge de Sarajevo. Tot el que era possible trobar a la ciutat podia ser comprat amb tabac. La manca de paper de cigarreta va forçar a l’ús de l’embalatge de la sopa o del sabó, llibres, paper de xocolata, etc… I quan no hi havia tabac, la gent fumava ungla de cavall, camamilla, etc… “Sabrem exactament quant significava per a nosaltres el cigarret durant la guerra, el dia en que el tabac enrotllat en un diari sigui un trist record” (Semezdin Mehmedinovic, Dani, abril de 1993)

d
La dieta de Sarajevo provoca una ciutat de gent prima. Els seus ciutadans podien ben ser els autors de les més modernes dietes. Ningú estava gras per aquells temps. L’únic que es necessita és tenir la teva ciutat sota setge i trobaràs el gran secret. Tothom portava la seva roba juvenil de mida adolescent. Els ciutadans de Sarajevo van perdre prop de quatre mil tones (400.000 ciutadans van perdre prop de 10 quilos cadascun). Cada persona es Sarajevo és molt a prop d’un macrobiotic ideal, un model real per a la salut conscient, la dieta dels problemes d’occident.

e
Ecocidi
Ja després de l’hivern havien sigut destruïts el 89% dels parcs i el 90% dels arbres. Els arbres de gairebé tots els parcs al centre de la ciutat estaven tallats. La devastació de les zones verdes va canviar el paisatge, però també va tenir greus conseqüències secundàries ecològiques. Sarajevo va canviar el seu model de vida del present, així com, el dels seus futurs ciutadans.

f
La fam és una privació total o parcial dels aliments necessaris per a l’organisme funcioni normalment. La primera conseqüència de la desnutrició és la magror. Perdre pes és el signe més reconeixible de la guerra. “Això és normal. Quan algú diu que ella o ell pesa més de 60 quilos, ens diuen que ella o ell és cinquena-columnista”.

g
El marc alemany era la moneda més important a Sarajevo durant el setge. Qualsevol cosa que valgués la pena podia ser pagat amb marcs. El preus, per exemple: 120 marcs alemanys (DM) per a un quilo d’all, amb 40 marcs alemanys era possible obtenir 10 caixes de cigarretes, o 1 litre d’oli o un quilo de fesols, o una bicicleta de nen, o un peix, o un pot de menjar, o mig quilo de tabac. Un quilo de cebes o 2 quilos de cabdells o una carbassa gran es podia comprar per 20 marcs alemanys.

h
Ajuda Humanitària
Un dels objectius bàsics del setge de Sarajevo i el tall de totes les connexions amb el món exterior va ser deixar morir de fam als seus ciutadans. L’ajuda humanitària és necessària, però no el suficient per sobreviure. Com que molt sovint va ser detinguda pels conflictes o malentesos en el terreny, o les condicions meteorològiques, la major part de l’ajuda humanitària va ser transportada per via aèria (90%). 25-30% avions van aterrar al dia (10 tones per vol), cosa que, segons l’ACNUR, no és suficient per a una ciutat assetjada.

i
L’Icar és un pot de carn de boví (format per tot, menys la carn de boví) que, com a part de l’oferta d’ajuda humanitària, es va convertir en el símbol dels aliments guerra de Sarajevo. Els ingredients i la qualitat es poden possar en qüestió.

j
Porro
Tot el que necessites per a un bon porro és un paper de fumar, tabac i un paquet de julivert, que es pot conrear en un test.

k
La cuina era el lloc central i més important de l’habitatge durant el setge. Era un lloc per cuinar, menjar, possar la calefacció, seure, dormir, llegir, i tot tipus d’activitats.

l
Els paquets de menjar van ser lliurats als ciutadans de Sarajevo, com a part de l’ajuda humanitària, però només en el primer any de la guerra. En general, hi figurava la sal, salsa Tabasco, suc en pols, galetes, etc, però la qualitat del paquet era mesurada per l’àpat principal en el mateix. Podien ser boles de carn, pollastre amb arròs, etc, però sempre en porcions molt petites.

m
El menú del Sarajevo va canviar per complet durant la guerra. Era molt pobre, especialment durant l’hivern. Les mestresses de casa van mostrar una gran destresa, imaginació i coneixements per a la preparació de diferents menjars d’ingredients molt pobres. Un llibre de cuina de guerra sorgit espontàniament es va convertir en un best-seller de supervivència. Al mateix temps, cada sarajevita tenia el seu menú preferit (en el cas en què sobrevisqués a la guerra).

n
Ortiga
Els antics romans ja apreciaven el poder de l’ortiga. Els pobres sempre l’han fet servir com una font sana d’alimentació. En els períodes de fam, la ortiga va ser la primera i més important de les herbes. Els fulls de l’ortiga, rica en vitamina C, carotè, per ferro, calci, el fòsfor s’utilitzen per fer salses, amanides, truites i pastissos.

o
Ceba
Les mestresses de casa de Sarajevo no podien pensar cap menjar fet sense tenir en compte la ceba. Quan a la ciutat es van fer els primers jardins, la ceba va tenir un lloc especial. I quan va començar a créixer el cebollí, la nit en vela va començar. Les families s’estaven hores discutint si deixar-les creixer més i prendre el risc de ser aniquilats…, o treure’l i menjar-se’l, tot i amb set vegades menys calories.

p
Els paquets van ser enviats a la ciutat a través de la UNPROFOR, la Creu Roja o d’organitzacions humanitàries com ara Adra, Càritas, Merhamet, Dobrotvor. El seus viatges a la ciutat van durar entre quaranta-cinc i vuit dies. El paquets no podien ser de més de 24 quilos, ni podien contenir carn, verdures, cigarrets o cafè. Va succeir tal vegada que el paquet arribava plé de d’uniformes o pedres. Els paquest més valuosos paquets mai van arribar al seu destí.

r
L’arròs és el cereal que acompanya més coses del món, i per la seva substància, un dels més rics. Conté en la proporció perfecta totes les substàncies necessàries per a l’organisme: les vitamines B i E, proteïnes i greixos. És rica en fòsfor, potassi, farina, etc… Tots aquests, només en el cas de l’arròs integral. D’altra banda, l’arròs humanitàri és quelcom entre l’aliment per als animals i el de les persones. Pot ser reconegut fàcilment. La necessitat va obligar a les mestresses de casa de Sarajevo a ampliar el menú amb l’arròs com a ingredient principal. El menjar de Sarajevo va ser des de llavors col farcides de carn, ortiga plena d’arròs, arròs amb llet sense llet i sucre, Burek pastís (tradicional carn de Bòsnia) o baklava, per prendre un cafè o conyac.

s
Soja
L’oli de soja es coneix des de fa més de 4.000 anys i és utilitzat com un substitut de la carn. Però el ciutadà de Sarajevo, no importa si feble i mort de fam, preferirà sempre optar per menjar paté amb banyes, intestins, glàndules sexuals, juntament amb pèls del mateix, que menjar maionesa de soja o un iogurt perfecte de vitamines A i B, calci, fòsfor. Aquells que van sentir que la soja és un aliment dels astronautes, utilitzat durant els seus vols, el consideren un menjar extraterreste, caigut de Mart. Ningú podia alliberar-se de la sensació que estaven menjant l’escorça d’un arbre.

t
Tomàquet
La guerra es va fer oblidar moltes coses, però quan la cosa es va possar perillosa, els tomàquets es van traslladar als balcons. Vegetals tropicals cultivats en testos. En un primer moment els petits fruits verds van canviar l’aparença dels edificis. Els pares orgullosos van fer de jardiners mesurant-los amb les mans. El tomàquet va ser tractat com un bé comú. Un d’ells va ser suficient per alimentar la familia, per animar al nadó de la veïna o per tornar un rostre a la vida.

o
ACNUR
L’ACNUR subministrava tot a la ciutat …. A cada finestra, des de l’exterior, es podia llegir les seves sigles. L’ACNUR era l’amo de la vida de la gent.

v
Valors…

Vist al Museu d’Història de la ciutat de Sarajevo