tema recurrent

PhD en Filosofia (UB) amb “La pregunta por la ética en la hermenéutica de Hans-Georg Gadamer”.

Les meves àrees de treball són:

El TURISME

Professor de Filosofia Social i Antropologia i Sociologia del Turisme a la Facultat de Turisme HTSI, on soc co-director de la Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat

L’ACTIVISME I ELS MOVIMENTS SOCIALS

Director de PlayGround Change, departament dedicat a la difusió i promoció del canvi social i la innovació.

Membre de la associació lnforma’t BCN dedicada a la difusió del pensament crític mitjançant produccions audio-visuals i cicles de conferències.

LA BIOÈTICA

President del Comitè d’Ètica d’ILUNION Sociosanitario (antiga ONCE), que compta amb diversos centres repartits per la geografia espanyola dedicats a la cura de les persones grans i en situació de dependència. En aquesta linea treballo amb Dignetik, empresa dedicada a l’assistència social, implementant processos de desenvolupament ètic en les organitzacions, centrant els seus esforços en la creació d’Espais de Reflexió Ètica en contextos sòcio-sanitaris.

LA GLOBALITZACIÓ

Professor ajudant de l’assignatura de Globalització a ESADE.

 

DADES de RECERCA

Google Scholar Citations

ORCID

Research ID

El Dia Mundial del Turisme (per a tothom)

Estàndard

Aquest dimarts és el Dia Mundial del Turisme i el lema d’enguany és el “turisme per a tothom”. Sembla estrany que una organització com l’Organització Mundial del Turisme, que depèn directament de Nacions Unides, es plantegi un repte que a molts de nosaltres ens pots emblar anacrònic. Però res més allunyat de la realitat. Per dir-ho ras i curt: queda molt per fer en un sector que no deixa de créixer en matèria d’accessibilitat.

La realitat ens diu que qui no tingui cap familiar, amic o conegut amb algun tipus de discapacitat a prop, serà difícil que s’hagi plantejat mai implementar les mesures necessàries per a què l’experiència turística sigui gaudible per a qualsevol tipus de persona amb qualsevol necessitat especial. Només cal parlar amb alguna d’aquestes persones per adonar-nos que la situació en termes d’accessibilitat turística és francament millorable i que aquesta manca de coneixement i falta d’adaptació sovint es transforma en impotència i, en el pitjor dels casos, en ràbia pel fet de no poder fer allò que la majoria sí que pot fer.

Davant d’això, tres són les grans línies estratègiques a seguir si volem acabar amb aquest estigma social: en primer lloc, la sensibilització, on administracions i institucions educatives juguen un paper fonamental. Cada cop que des de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI) proposem una activitat relacionada amb la millora de les persones, trobem una acollida més que positiva. La vegada que vàrem plantejar una activitat amb Aena i Vueling, anomenada “Ales per l’autisme”, per sensibilitzar a tot el personal dels aeroports i acompanyar a les famílies amb fills autistes, la demanda per participar ens va superar amb escreix. Existeix la sensibilitat, però cal fer-la aflorar.

La segona cosa que cal abordar és el tractament de la informació. Òbviament que hem de disposar d’un catàleg d’experiències turístiques en funció de l’adaptabilitat de cadascú, però també, com explica molt bé el Javier Torrescasana de Barcelona Special Traveler, hem de poder oferir la informació d’allò que no es pot fer. La gestió de les expectatives en col·lectius acostumats a trobar-se un esgraó per entrar a un lavabo adaptat o escales al final d’una torre des d’on poder veure tota la ciutat és essencial per a la seva tranquil·litat i el seu confort.

En tercer lloc, la formació: calen més estudis, més manuals, com els que la Fundació ONCE està impulsant des de fa alguns anys, que permetin a tots els agents conèixer en profunditat quines són les necessitats reals, i no suposades, d’unes persones que, més que deficients en algun aspecte, són diversos en la seva manera de viure.

A més, assumir estratègicament el repte de l’accessibilitat és també una oportunitat de negoci. I si no parin atenció a les xifres: el 15% de persones del món conviuen amb alguna especificitat amb necessitats especials i el 2050 el 22% del planeta tindrà més de 65 anys. Enfocats directament a ells, es podran dissenyar paquets turístics específics, aplicacions mòbils que els permetin viatjar de manera més segura i agradable, pensar en comerços més oberts que es puguin gaudir de moltes maneres.

El món és divers i la diversitat quelcom que hem de celebrar. La normalitat, al cap i a la fi, no existeix. Així que, qui sigui capaç d’albirar un futur amb més inclusió, més treball, més experimentació i més innovació, estarà construint el pont que desdibuixi una frontera que tard o d’hora deixarà de tenir sentit. Això és el que aquest dimarts celebrem: que, el dia de demà, aquest dia serem molts més qui el podrem celebrar.

 

Publicat a Via Empresa el 27/09/2016