Debord, tros de ruc. Ets un cretí integral o un dement.

Estàndard

Traduïm la correspondència entre les editorials Champ Lliure i Castellote Editor a propòsit de l’edició espanyola de La societat de l’espectacle, publicada en Editions Champ Lliure: Correspondance, vol. 1., Champ Lliure, Paris, 1978, extreta de la reimpresión publicada en Ivrea, Paris, 1996, i que em trobat, gràcies a aquesta dona, a sindomino.net. Sense paraules…

Champ Lliure a Editorial Castellote (telegrama)

Després de múltiples reclamacions hem rebut dievrsos exemplars de la vostra edició de La societat de l’espectacle STOP Copiem amb torbació la nota mentidera que has inclòs i que diu com segueix: “Aquesta edició de La societat de l’espectacle és l’única autoritzada per l’autor en llengua castellana, havent desautoritzat expressament qualsevol altra edició, especialment la realitzada per Editorial La Flor, ja que la mateixa conté greus desviacions respecte a la versió francesa original i al pensament de l’autor” STOP Manca que l’autor aprovi la vostra traducció que comporta gairebé tants contrasentits com la d’Edicions de La Flor STOP La vostra conducta de gángster legalista us desqualifica per a sempre STOP No tindreu en cap cas els drets de cap llibre de Champ Lliure STOP Edicions Champ Lliure

Editorial Castellote a Champ Lliure

Madrid, 5 de desembre de 1977.

Estimats senyors nostres:

Amb gran sorpresa rebem el seu telegrama, en el qual es posa de manifest una falta d’honestedat professional per part de vostés amb la qual per primera vegada, en la nostra llarga tasca professional, hem ensopegat. El seu telegrama molt còmode perquè vostés quedin lliures de tota responsabilitat en una situació equívoca de la qual els únics responsables, i molt greument responsables, són vostés, està ple d’inexactituds i de falses veritats a mig fer, de les quals vostés semblen fer un costum. Per això creiem oportú fer-li les següents puntualitzacions:

1 . Quan vam sol·licitar i vam contractar amb vostés l’edició de La societat de l’espectacle, vostés mai van esmentar, com era la seva greu obligació fer-lo, l’existència d’altra edició de (en castellà) La societat de l’espectacle. Si haguéssim conegut aquesta situació, no ens hauríem llançat a editar l’obra.

2 . Possats al corrent pel nostre traductor del llibre, i persona que ha tractat amb vostés directament, de l’esperit de primmirat de l’autor, vam decidir que la traducció fos realitzada únicament per aquest traductor que segons les seves pròpies manifestacions, contava en principi amb el vistiplau del Sr. Debord i de vostés per a verificar la traducció en condicions que mereixessin el seu beneplàcit.

Verificada la traducció, pagada la mateixa, així com els drets per Vdes. exigits, ens trobem amb la desagradable sorpresa de que ja existia una traducció en castellà de l’obra. Possats amb contacte amb el nostre traductor Fernando Casado, aquest ens va manifestar que aquesta edició, era una edició no autoritzada per l’autor, i que vostés asseguraven ser els únics dipositaris vàlids dels drets.

3 . Davant el fet que l’edició realitzada per Editorial La Flor, i no esmentada per vostés en cap ocasió, s’estava difonent ràpidament per totes les llibreries d’Espanya, vam decidir accelerar els tràmits per a posar a la venda el llibre, confiant en tot cas en les característiques idònies de la persona triada per a realitzar la traducció.

4 . Amb gran sorpresa nostra quan el llibre es va posar a la venda, sense cap nota prèvia, ens trobem amb la desagradable situació que els distribuïdors a Espanya de la Flor, divulgaven per les llibreries, que l’única edició que contava amb veritables drets, era la seva, i que la nostra era una edició pirata, donat que Champ Lliure no podia cedir uns drets que no posseïa. Davant aquesta situació, vam consultar novament, i amb tota urgència, donat els greus perjudicis econòmics que aquest assumpte ens estava produint, amb el nostre traductor i, repetim, persona relacionada amb vostés, qui ens va assegurar que es podia fer constar que la nostra edició era l’autoritzada. Arribats a aquest punt, hem de reconèixer que pequem no de gangsterisme com, amb tan escàs sentit de la responsabilitat, vostés ens acusen, sinó que pequem d’ingenuïtat, confiant que vostés actuaven de bona fe. Si no haguéssim actuat ingènuament, el més normal, davant el sospitós silenci inicial per part de vostés en quant a l’edició de la Flor, hagués estat requerir-los a vostés. Per a la devolució de l’anticip de 2000 francs per vostés. Rebuts, així com una indemnització per les despeses de traducció, estèrilment realitzada.

De totes maneres, i com prova de la nostra bona fe a la qual vam esperar que vostés corresponguin amb la seva, els proposem la següent solució:

Primer: Atès que la nostra edició ha pogut ser escassament difosa en les llibreries, per entrar en competència amb l’edició ja existent, els proposem enviar-los a vostés la pràctica totalitat d’aquesta edició a preu de cost, perquè les inquietuds intel·lectuals del sr. Debord, quedin plenament satisfetes mitjançant la destrucció dels exemplars per vostés condemnats.

Segundo: A part del pagament per part de vostés del cost d’aquesta edició, els suggerim l’oportuna conveniència de retornar-nos els 2000 francs. Creiem que aquesta seria la solució més honesta per a ambdues parts, doncs no volem sospitar que entri en els seus propòsits cedir per tercera vegada els drets, perquè en comptes de dos, siguin tres les editorials perjudicades.

Tot esperant les seves sempre sorprenents notícies, rebin una salutació de:

Jesús Castellote

P.D.: Per descomptat que no vam ignorar que una interpretació legalista i rigorista del seu contracte (article 5), ens obligava, però en condicions normals, i no amb altra edició castellana a la venda a enviar-los la traducció abans de compondre-la, no obstant això, vam pensar, que donades les circumstàncies descrites més amunt, i que vostés davant la llei no poden ignorar, unida a la idoneïtat de la persona triada per a la traducció amb el consentiment verbal de vostés, aquesta clàusula del contracte, no anava a ser invocada per vostés. De forma tan poc realista i tan desconsiderada.

Guy Debord i Gerard Lebovici a Editorial Castellote

5 de gener de 1978.

Castellote!

Has de ser veritablement una brossa per a atrevir-te a respondre’ns alguna cosa tan estúpida com la teva carta del 5 de desembre, després dels justos retrets que t’hem fet.

Si és la primera vegada en la teva “llarga carrera professional” que et succeïx aquesta desgràcia, cal que aquesta “llarga carrera professional” s’hagi desenvolupat sota el franquisme. S’ha acabat. No volem saber si ets tu més mentider que el teu traductor, o al revés: no és certament per atzar que treballeu junts.

Les contradiccions de la teva carta – que nosaltres publicarem – bastarien per a jutjar-te, fins i tot als ulls d’un nen petit sota el franquisme.

Tu sabies perfectament, brossa, que els argentins havien traduït La societat de l’espectacle, ja que s’esmentava en l’edició de 1974 de Champ Lliure, i que el teu contracte amb Champ Lliure data del 5 de juliol de 1976. Aquests argentins eren editors pirates, sense prevaldre-se, com tu, d’un dret exclusiu que no tenien; tu no ets llavors millor que ells, sinó pitjor, ja que no has fet una traducció més exacta que la seva: una tercera edició millor serà autoritzada a Espanya.

I ja que sabies que altres pirates havien publicat aquest llibre, i ja que al mateix temps ho ignores, pretens llavors estar lliure de l’obligació “legalista i rigorista” de verificar la traducció amb l’autor.

Fum!

Se’t reenvían els teus dos mil francs. La teva mare.

Guy Debord, Gerard Lebovici

Editorial Castellote a Guy Debord

Madrid, 20 de gener de 1978.

Debord!

És necessari, per a escriure una carta tan incongruent i tan plena de disbarats, com la teva del 5 de gener de 1978, que siguis un cretí integral o un dement. No m’interessa massa aclarir quin dels dos és el teu problema. No veus, tros de ruc, que en cap punt de la teva carta recordes haver-nos exposat amb anterioritat i d’una manera explícita la necessitat de competir amb altra edició en castellà?, no és suficient que ho haguéssiu esmentat, no al fer el contracte com és el correcte, sinó en un tiratge vostre (doncs nosaltres no podíem saber per aquest sol esment que el mercat en parla castellana es trobava inundat per altra edició). Però es veu que per a tu, petit burgès criat a l’ombra del gaullisme, el deixar abandonada a una Editorial amb una edició penjada com has fet amb nosaltres, és cosa d’estar per casa davant la importància que concedeixes al teu refinat divisme.

Tu saps molt bé, gran porc, que l’única cosa greu en aquest assumpte és la teva tremenda desconsideració i el teu histèric comportament de intelectual mitja merda. T’agarres a un clau ardent per a justificar l’injustificable. No contestes raonablement a l’argument sincer i fonamental de la meva carta. Així que no et molestis a contestar de nou cocejant, com un ase que en els seus temps va tenir orelles, doncs la teva carta anirà sense obrir a l’excusat, que és el lloc que li correspon

Publica també aquesta carta i les teves floritures, em sembla molt bé que la gent conegui el que dónes de si!

Mor, coent-te en la teva pròpia salsa de elucubracions pseudointelectuals.

Jesús Castellote

Anuncis