2a tesi sobre la subversió de la metropoli

Estàndard
(Thomas Hirschhorn, vist a El dado del arte)

 

A les lluites metropolitanes la vaga biopolítica defineix l’articulació principal de l’estratègia d’atac que les formes de vida no reconciliades duen contra la metropolis del govern. El rebuig del treball avui no pot ser altre que el rebuig de cedir trossos de vida, fragments d’afectes i esquinçalls de saber al capitalisme cibernètic. Lluitar contra el capitalisme avui vol dir substracció dels cossos a l’explotació i atac a la renda, escamot contra la gentrificación i apropiació violenta d’allò comú, sabotatge dels dispositius de control i desestabilització de la representativitat política i social. Però també, per altra banda, experimentació salvatge dintre de les formes-de-vida, alliberament dels afectes, construcció de comunitat, inoculación de felicitat i dinàmica expansiva dels desitjos. Així com són els cossos – tant com singularitat com població – quan son el blanc de la policia biopolítica i de l’explotació, així és només a partir de la singularitat dels cossos que comença tota acció de vaga, biopolítica, psíquica, general, contra la metropolis: és en la singularitat com a forma-de-vida que habita aquell Ingovernable que resisteix al biopoder. La manifestació feminista del 24 de novembre, la plaça italiana més radical de 2007, ha estat una magnífica expressió.

La iniciativa capitalista pot ser anticipada, a canvi que al rebuig difós singularment s’acompanyi la decisió de construir una organització metropolitana de les autonomies capaces de dur les formes-de-vida rebels a fer-se multitud insurgent. Quan les singularitats sorgeixen com a cos comú, l’Ingovernable pot esdevenir procés revolucionari.

Anuncis