Samuel Huntington

Estàndard


El passat dia 24 va morir Samuel Huntington autor de la conegudíssima obra “El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial” que, publicada l’any 1996, va obrir un debat que es va fer encara més gran després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. En aquest assaig s’explica com el final de la guerra freda no va significar la victòria final del bloc occidental sobre el bloc comunista i, per tant, el principi d’una nova hegemonia, tal i com es podria haver suposat, sinó que un tercer bloc ha resurgit mostrant la cara de les antigues civilitzacions arrelades a les seves religions. Actualment els conflictes mundials han deixat de tenir un origen merament estratègic o econòmic, tal i com havia estat durant dècades, i han passat a ser conflictes fruit de la pluralitat de civilitzacions i de les seves profundes diferències a l’hora de concebre i organitzar el món. La majoria d’aquestes civilitzacions se senten posseïdores d’una certa superioritat moral o creuen que els seus valors són més autèntics que els occidentals i per aquest motiu poden veure com a occidentals creacions que nosaltres considerem universals. Segons Huntigton cal, doncs, que revisem com entendre el nou món i la seva pluralitat per trobar una moralitat mínima que ens permeti a tots el homes conviure en un acord consensuat. D’altra banda, els conflictes entre civilitzacions i (ja no parlem més d’ “estats-nació”) poden obrir les noves guerres del futur.

En aquest quadre l’autor mostra les relacions entre civilitzacions així com el grau de conflictivitat que hi ha entre elles:


Cal recordar que en el seu últim llibre publicat l’any 2004 Huntington reprén la seva idea aquest cop centrant-la en el cas americà. “Qui som: Els desafiaments a la identitat americana” posa l’atenció en la constant onada d’immigració llatinoamericana que rep els Estats Units i que, segons l’autor, podria posar en qüestió la unitat de la seva identitat nacional. (1)

Podem dir que el cas americà és especialment remarcable i complexe en qüestió d’identitat, però l’eix sobre el que s’articula actualment la identitat del països ja no és tal en moltes nacions modernes. Potser és que això de trobar alguna cosa de la que el conjunt de la nació se’n pugui sentir orgullosa, uns principis definitoris i irrenunciables que demanin el seu acompliment a la comunitat que en forma part no és pas feina fàcil en les civilitzacions occidentals, individualistes i alhora plurals com som i perdudes en la cerca d’uns valors dels que només sabem que són necesaris en tota societat.

Que ens serveixi, doncs, la memòria de l’autor per repensar de nou el que va dir en la seva obra, una obra que segueix sent actual per la seva temàtica tractada des d’un punt de vista polèmic.

(1) Veure al respecte d’això l’article traduït de Till Kinzel “La identitat d’Amèrica”.

Anuncis