“Hem de convertir les masses en pobles”

Fa poc més d’un any Adela Cortina va ser nombrada membre de la Reial Acadèmia de Ciència Morals i Polítiques com a reconeixement d’una carrera plena d’èxit en el terreny de la filosofia. Catedràtica d’ètica i filosofia política a la universitat de València des de 1986, el seu pensament s’ha centrat bàsicament en la recerca per una defensa ferma de la dignitat de l’altre per a ser escoltat i per poder desenvolupar-se. Això li ha portat a dialogar amb el món empresarial, l’administració i una infinitat d’agents de la societat civil, cosa que li ha permès conèixer com ningú les sinèrgies que animen el cor de la ciutadania responsable. No en va “l’ètica cordial” sembla que és l’última síntesis a la qual ha arribat per explicar les qüestions del present. Amb aquesta entrevista tractem d’aprofundir en aquest recorregut.

Donada la seva llarga experiència i tot veient que el seu camí no es pot separar del diàleg, de l’afany de comprensió de tots els agents que formen la societat, la nostra primera pregunta seria: que pot aportar la filosofia a la societat actual? Creu que el filòsof ha de complir una funció social determinada?

Veiem. Podria semblar que el filòsof en principi no té una tasca ben definida en una època de canvis ràpids, on la gent moltes vegades escoltant al seu tertulià o llegint los columnes dels seus periodistes preferits doncs ràpidament es fan càrrec de quin criteri han de prendre davant la vida. Per aquest motiu la filosofia, que si no és alguna cosa és un eslògan ràpid, un reflex ràpid de la societat, sembla que no estigui en el seu millor moment. Tot i així jo crec que la filosofia té unes tasques que si no les fa ella és difícil que algú les faci i que per això és absolutament necessària. Es per això que defenso la filosofia al batxillerat i a tots els plans d’estudi, perquè crec que té tasques importants.

Em podria concretar quines son aquestes tasques?

Doncs, fonamentalment cinc. El filòsof pot servir, per exemple, per ajudar a recuperar el pols de la reflexió, cosa que incentiva el interès per un mateix, tot assumint les millors possibilitats, que és en el que consisteix la llibertat. Hegel deia que l’esclau és esclau per què no se sap a si mateix, mentre que qui sap qui és no pot ser esclau i és senyor de la seva pròpia vida. Una segona tasca seria la de saber argumentar per acabar amb els dogmatismes. Avui en dia la reflexió no està de moda, vivint abocats a l’ordinador, al telèfon mòbil, ens costa saber parlar i dir la paraula oportuna en el moment oportú. Això és el que vol dir saber raonar, que no és altre cosa que donar raons ben fonamentades per què l’altre les pugui comprendre i tal vegada assumir com pròpies. En tercer lloc, jo diria que la filosofia serveix per excitar la capacitat de discerniment, que no és només criticar, sinó saber dir que és bo i què és dolent. Per això fan falta criteris. Tota la història de la filosofia és una aportació de criteris per a poder discernir. És molt important conèixer aquests criteris perquè després, per exemple, en un comitè d’ètica la gent valora molt quan des de la filosofia s’aporten criteris per orientar en les accions més difícils i complexes. El filòsof ha de saber orientar, conjuntament amb els altres, la pressa de decisions a la vida diària. La quarta seria forjar ciutadans que puguin saber-se i sentir-se lliures i iguals. Hem de convertir les masses en pobles. I finalment la filosofia ha d’anar ajudant a fer un món més humà, perquè aquesta ha estat el seva intenció des dels seus inicis i crec que hauria de seguir ajudant en això. A mi em sembla que aquestes son tasques que ningú pot fer per la filosofia si es que es vol complir amb tota la seva complexitat.

Recentment a estat acceptada a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, quina creu que ha estat la seva aportació per entrar a formar-ne part?

Bé, en primer lloc suposo que pel meu perfil. El fet d’haver-me dedicat a qüestions d’ètica (fonamentació i aplicació) i a la filosofia política (ciutadania, democràcia, globalització) té molt a veure amb l’essència de l’Acadèmia. En segon lloc, per haver introduït en el món hispà l’ètica del discurs d’Apel i Habermas, a més d’haver-la complementat amb les aportacions d’Aranguren i Zubiri. Jo crec que aquesta és sens dubte la ètica més adequada per la societat contemporània caracteritzada per una democràcia pluralista. Finalment, la influencia que aquesta ha tingut en el desenvolupament de les ètiques aplicades al nostre país crec que té a veure amb les traduccions d’aquestes obres a més de l’esforç de difusió que s’ha fet des del meu grup d’investigació, format per professors sobre tot de les universitats públiques valencianes, en connexió amb investigadors internacionals, que proposa un model propi d’ètica i filosofia política i l’aplica a l’economia i l’empresa, la bioètica, la política, l’educació i els mitjans. La creació de la Fundació ETNOR té aquí molta importància.

L’ètica aplicada es composa d’una sèrie de disciplines que es dediquen a relacionar la especulació filosòfica amb els aspectes més pràctics del món d’avui tot cercant d’introduir les reflexions que siguin necessàries per implementar millores ètiques. En aquest marc, fins a quin punt aprova el nostre model de societat?

El nostre actual model de societat es clarament injust, perquè hi ha mitjans suficients per a que tots els essers humans puguin viure amb dignitat i, tot i així, una cinquena part de l’ humanitat sofreix la pobresa extrema, la meitat està sota els dos dòlars al dia, i l’atur i la misèria no deixen d’augmentar. Davant d’això, al ciutadà d’avui li diria que el segle XXI ha de ser el dels ciutadans que pensen per si mateixos i es fan responsables solidàriament dels altres. Que no han de deixar-se manipular, sinó dirigir la seva vida amb els demés ciutadans, que son ja ciutadans del món.

Creu que son compatibles eficàcia i valors ètics?

Si l’eficàcia està al servei de la justícia, és un valor ètic; si serveix al interès egoista, es fa inevitablement injusta. Les empreses han d’ajudar a crear una bona societat.

La seva activitat al capdavant de la Càtedra de Filosofia Moral i Política de la universitat de València ha estat fruit d’una recerca constant de nous punts de vista per ensenyar la seva pròpia manera de veure la filosofia. Ara jo voldria donar-li la volta a aquesta idea i preguntar-li: què s’aprèn a les aules?

Bé. Sempre hi ha un grup d’alumnes amb vertadera vocació i empeny en treballar, pels que mereix la pena que existeixi la institució universitària. Sempre i ha un grup de gent amb ganes, amb interès i el que em sembla més interessant és que aquestes persones no son els que es creuen més intel·ligents, sinó els que tenen una sana intel·ligència emocional i moltes ganes de saber, moltes ganes d’aprendre i moltes ganes de treballar. Aquests solen tenir a la vida el que es coneix com auto-realització, èxit i és meravellós veure com evolucionen.

Parlant d’aules… Com valora la proposta de l’Espai Europeu d’educació Superior, més conegut com Pla Bologna?

Com tot en aquest món, té les seves llums i les seves ombres. Però abans que res crec que hem d’entendre que sempre que hem estat tancats a Europa ha estat un desastre important. En aquest sentit hi ha avantatges en que tots estem d’acord. Per exemple, la integració a europea, la mobilitat de professors i alumnes, l’augment de beques, la homologació de títols, la compatibilitat de títols fins a l’extinció dels que encara estan en vigor, els preus públics dels màsters i doctorats, que es pugui compaginar estudi i treball. Ara bé, en quant als aspectes negatius, veig sobre tot dos: L’excessiva burocratització, que és un dels defectes ancestrals d’Europa, i que això resti temps a la investigació i a l’afany d’innovació. Quan demanem quelcom a Europa hem de fer milions de valoracions, milions de papers, que a la hora de la veritat tothom sap que no serveixen per a res. En aquest sentit tinc por de que “Bologna” augmenti excessivament el burocratisme en detriment de la investigació.

La Universitat no es pot separar entre docents i investigadors i dedicar alguns només a la docència. Algú que no investiga amb qualitat serà un mal professor universitari. La tasca de la Universitat ha de ser triple: seguir formant professionals, promoure l’afany investigador i generar cultura. No podem renunciar a cap d’elles.

Creu que la filosofia trobarà el seu lloc entre tant rebombori?

Clar que trobarà el seu lloc. Sempre que parli des de la realitat social i per a ella.

Però jo quan parlo d’ètica, la gent em diu que aquestes coses estan passades de moda. Com podem fer entendre a la gent que la ètica és cosa de tots?

Doncs mira, per a començar que pensin que és el que diuen quan parlen. Si ara agafes qualsevol diari llegiràs que aquesta crisi econòmica s’ha produït per què hi ha una sèrie de banquers i empresaris que han estat cobejosos, que han estat irresponsables, que han portat les coses a l’extrem, que han generat desconfiança generalitzada dins la societat. Això genera atur, fam, misèria. Diuen que els polítics han mentit i que no prenen les mesures oportunes, etcètera. Doncs bé, tot això son termes ètics, expressions ètiques: cobdícia, irresponsabilitat, desconfiança, falsedat. Com ho son també la solidaritat, la confiança, la veracitat i ser responsable. Tot el món reclama una vida social ètica, encara que no li posi el nom. Vivim èticament, però el que passa és que moltes vegades la gent ha identificat l’expressió ètica amb determinades actituds morals d’altres temps i en aquest sentit la rebutgen, però la nostra vida és ètica senzillament per què no podem viure sense ella. No hi han actes indiferents. Hi han actes bons i actes dolents. Jo sempre dic que l’ètica no es una qüestió de moda, sinó de palpitant actualitat, per què es troba a les mateixes entranyes del esser humà.