Europa una i múltiple. Andreu Nin (1915)

Estàndard

Per escatir això que s’amaga al fons de la lluita en malhora encesa a Europa, fóra igualment erroni valer-nos, com a mètode, de la interpretació marxista de la història com de l’escola idealista. Tenen els fenòmens socials una tan extraordinària complexitat, que és absurd voler-los tancar en el motlle esquifit d’un dogmatisme rígid, sigui quin sigui.

Per això ens sembla tan falsa la posició dels qui expliquen la guerra com a conseqüència exclusiva del mode de producció capitalista, com la d’aquells que la jutgen una generosa croada pel Progrés, la Justícia, la Humanitat… buida fraseologia amb què la burgesia del segle XVIII batejà els nous semidéus que vingueren a substituir el déu de la filosofia històrica bossuetiana.

Ens semblen ja molt llunyans aquells temps en què amb un criteri d’ingènua i pueril complicitat consideràvem en tota lluita, ja fos guerrera, ja ideològica, dos elements indispensables, batent-se des de sengles bàndols: la “Llibertat” contra la “Tirania”, el “Progrés” contra la “Reacció”. Mai com ara foren tan oportunes les paraules evangèliques: “Qui pot llançar la primera pedra?”.

De temps, havíem convingut tots a acceptar una fórmula: l’europeïtzació. Europa no era, per a nosaltres, ni la cultura francesa, ni l’anglesa, ni l’alemanya, sinó l’esperit de les cultures europees, la Intel·ligència europea, la Inquietud europea, l’Esforç europeu. Com ens hi sentíem estranys, els qui combregàvem en aquesta superior comunió, dintre el musulmanisme espanyol!

I el que s’ha d’evitar, per tots els mitjans, és que Europa, la de l’Esperit, la indispensable i indestructible unitat de la qual no hem de cansar-nos de proclamar, mori a mans de l’altra Europa, la de la Força.

Totes i cada una d’elles, les nacions europees són necessàries per a la realització de l’ideal que els és comú: la unitat moral, sense l’afirmació prèvia de la qual serà sempre una bella, però utòpica teoria la constitució dels Estats Units d’Europa, suprema plasmació política d’aquesta unitat.

Publicat originalment a “Els Amics d’Europa”, núm 3, el 24 de juliol del 1915 (vist a MIA)

Anuncis

3 pensaments sobre “Europa una i múltiple. Andreu Nin (1915)

  1. Hi ha coses que em sonen força bé d'aquest blog, però ara he pogut llegir només 15 minuts. He vist dues qüestions que toques per les que tenia ja fet el post: La consciència del mal -inspirat per la corrupció imperant – i la filosofia entesa com a cosa útil a la vida quotidiana: cosa que demostraré que és molt catalana, en les persones de Balmes i Vives. Espero avisar-te. Tingues en compte que no tinc una gran formació filosòfica i potser repeteixo coses que ja han dit els filòsofs antics (què més voldria)Saluts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s