(Fotos de l’obra No, Global Tour de Santiago Sierra)
Madrid, Brumaire 2010.
Benvolguda senyora González-Sinde,
Agraeixo molt als professionals de l’art que em recordessin i avaluessin en la manera que ho han fet. No obstant això, i segons la meva opinió, els premis es concedeixen a qui ha realitzat un servei, com per exemple a un empleat del mes. És el meu desig manifestar en aquest moment que l’art m’ha atorgat una llibertat a la qual no estic disposat a renunciar. Conseqüentment, el meu sentit comú m’obliga a rebutjar aquest premi. Aquest premi instrumentalitza en benefici de l’estat el prestigi del premiat. Un estat que demana a crits legitimació davant un desacatament sobre el mandat de treballar pel bé comú sense importar quin partit ocupi el lloc. Un estat que participa en guerres dements alineat amb un imperi criminal. Un estat que dona alegrement els diners comuns a la banca. Un estat obstinat en el desmuntatge de l’estat de benestar en benefici d’una minoria internacional i local.
L’estat no som tots. L’estat són vostès i els seus amics. Per tant, no em contin entre ells, doncs jo sóc un artista seriós. No senyors, No, Global Tour.
Salut i llibertat!
Post publicat a Contraindicaciones el 5 de novembre de 2010 on l’artista Santiago Sierra rebutja el Premi Nacional de les Arts Plàstiques.
Cristian Palazzi 