El preu de la vida

Estàndard
Estem al principi d’un temps, qual caràcter original sembla ésser la re-creació de moltes coses alhora menyspreuades. Y es pera assolir aqueixa recreació, es inevitable destruir.- Els catalans, els integrants d’aquesta gran Persona social que està formantse, -que veiem formarse- tenen el dever d’evolucionar coratjosament fins a ferse capassos dels moderns coflictes d’idees. (…) No es ara el cas de carregar la nota pessimista, y plorar emfàticament “lo que cal fer encara”, “les miseries del present”, etc.; lo important es fixar una Acció, y an ella convergir els esforsos. Ara, això hi es; hi ha un punt on que la discussió es impossible y sols manquen resolucions: es qüestió de creure en Catalunya; s’ha d’esser creient d’aquest Ideal, i allunyar els ploraners. –Catalunya, ara, es –fins pels extranys, implicitament, -el fet més interessant de la Espanya; y, de l’orientació que’ls homes d’aquesta terra prenguin davant de les qüestions del sigle, dependrà’l destí de la Nació nova.


Diego Ruiz, El Poble Català, 18 de gener de 1907

Anuncis