“Vosaltres sereu revolucionaris en la mida en la qual arrivareu a esser intel·ligents. L’home comença pel cap, i pensar es descobrir. Descobrir, haver trobat, trobar…Això és.
El descobriment és el simptoma del pensar. (…)
Pensar es descobrir. I jutjar es proclamar un descobriment, proposant-lo a la raó (con-victio) per una Imposició Harmónica: el descobriment de la consciència.
Una Harmonia, així, a seques, és un entimentalisme, un intuicionisme, llunyà del ritme d’avui… com la batalla campal napoleònica. I una Imposició (força, energia, Wille-tots els ídols d’abans ’14-’18) és una brutalitat pre-humana. La consciència és Imposició, Harmonia, Concòrdia.
Força del món, ella és ruptura d’equilibri. Es Revolució. Però permanent revolució. Eterna.
La revolució es conscient: la consciència és revolucionària”.
Diego Ruiz, Missatge a Macià, 1931.
Cristian Palazzi 