La mort d’un filòsof

Estàndard

“L’ambició del Llibre dels filòsofs morts es mostrar que sovint la major obra d’art d’un filòsof és la seva forma de morir”. Així descriu el mateix Critchley el seu últim llibre The Book of Dead Philosophers. Traduïm algunes d’aquestes cel·lebres morts de la resenya que li han dedicat a The Guardian.

 

1. Heràclit (540-480 BC)


Heràclit es va convertir en un odiador de la humanitat que vivia a les montanyes amb una dieta d’herba i pastura. Però la malnutrició li sentà malament i tornà a la ciutat per cercar-ne una cura, demanant ser cobert amb fem de vaca que, al seu judici, expulsava els humors dolents del cos. A la primera versió, el fem de vaca és humit i el filòsof ploramiques es va ofegar; en la segona versió, el fem és sec i ell és fornejat fins la mort pel sol jònic.

 

2. Diògenes (d.320 BC)


Tal vegada se’l descriu com “un Sòcrates boig”. Diògenes demanà ser enterrat cap per avall “perquè després de poc temps l’abaix es convertiria en a dalt”. Es diu que tenia gairebé 90 quan va morir, ja sigui després de mejar un pop cru o cometent suïcidi aguantant-se la respiració.

 

3. Crísip (280-207BC)


Hi han dues històries de la seva mort, i les dues tenen a veure amb l’alcohol. En la primera, ell va prendre una mica de vi dolç mesclat amb aigua, que li provocà marejos i morí al cap de 5 dies. Però la segona és encara millor: després de que un ase hagués menjat unes figues, digué a una dona gran, “ara li donem a l’ase un got de vi pur per rentar les figues”. Acte seguit, es va riure de cor, pel que va morir.

 

4. Avicena (980-1037)


Avicena va escriure prop de 450 llibres, entre ells el Cànon de medicina, l’estandard mèdic d’europa durant set segles. Cap al final de la seva vida el seu deixeble Al-Juzajani escrigué “el mestre és vigorós en totes les seves facultats, la facultat sexual és la més enèrgica i dominant de les seves facultats concupiscibles, i l’exerceix sovint” . Tanmateix, Avicena causà escenes priàpiques a causa del que el deixeble anomenà vagament un “còlic”. “Així doncs, continua Al-Juzajani, ell s’auto-administrava un enema vuit vegades al dia, fins que un dels seus intestins ulcerats i l’abrasió va irrompre en ell”. A més a més un dels seus servents, qui havia robat una llarga suma de calés d’Avicena, li proporcionà gran quantitat d’opi amb el fi de matar-lo. En aquesta perillosa situació, Avicena viatjà fins a Isfahan, però era tan débil que no va poder més. S’abandonà a l’enfermetat quan tenia 58 anys.

 

5. Tomas d’Aquino (1224/5-1274)


El 6 de desembre de 1273 durant la misa a Nàpols, quelcom devastador succeï a Aquino. Alguns comentaristes veuen una experiència mística, altres un derramament cerebral. Sigui com sigui, va ser després d’això que no va voler o no va poder continuar escribint i la seva Summa Theologiae va ser suspesa a la Part 3, Qüestió 90, Article 4. D. Tanmateix, després de la seva transformació, va ser convocat pel Papa per assistir al Consell de Lió. Pel camí, ell va ser ferit per una branca d’arbre i morí a l’edat de 49 anys. Pel seu llit de mort, Aquino va dictar un breu comentari sobre el Cantar dels cantars, que malhauradament no ha sobreviscut.

 

6. Francis Bacon (1561-1626)


Durant un hivern especialment fred, Bacon viatjava amb un físic escocès i li va sorgir la idea de que la carn potser podria ser preservada a la neu tal i com es fa amb la sal. Van sortir del carro a peu de Highgate Hill i compràren una gallina a una dona pobra que vivia allà a prop. Llavors Bacon va omplir la gallina de neu i immediatament es va posar malalt. Incapaç de tornar a casa, es va ficar al llit a casa d’Earl d’Arundel a Highgate. Malhauradament, el llit era tan humit que la seva condició empitjorà, d’acord amb Hobbes, “en 2 o 3 dies, ell morí de sufocació”.

 

7. De la Mettrie (1709-1751)


L’autor del manifiest materialista,
l’Home-màquina, morí després de menjar un gran sopar a casa de l’embaixador francès a Berlin, Monsieur Tirconnel. Aparentment, La Mettrie expirà pels efectes d’una indigestió causada pel consum d’una gran quantitat de paté de trufa. Voltaire ens informa que quan Frederic el Gran fou asseventat de la mort del filòsof digué, “Ell era alegre, un bon diable, un bon metge, i un autor dolentíssim. De no llegir els seus llibres, un pot estar ben content”.

 

8. Denis Diderot (1713-1784)


Després de l’esgotador retorn del viatge des de St Petesburg, convidat per la seva patrona Catarina la Gran de Russia, Diderot va caure malalt, i decidí deixar de parlar. Va disfrutar d’un breu respir de la seva malaltia i va poder seure a taula amb la seva esposa. Ell menjà sopa, xai hervit i axicòria i després va prendre un albercoc (algunes fonts diuen que era una maduixa). La seva filla, Angélique, reprén la història, “La meva mare no volia que mengés aquella fruita. -Però quin tipus de mal diabòlic esperes que em farà fer-ho?-. Ell menjà recolçant-se sobre la taula la compota de prunes, suaument. La meva mare li va fer una pregunta; després van romandre en silenci, ella li fregà el cap, el mirà, i ell ja no hi era”.

 

9. AJ. Ayer (1910-1989)


L’any abans de la seva mort, després de recuperar-se de la neumonia al University College Hospital de Londres, Ayer esquarterant un tros de salmó, va perdre el coneixement i tècnicamente morí. El seu cor es va parar durant quatre minuts abans de ser reanimat. Un dia després, ell ja s’havia recuperat i es va posar a parlar content sobre el havia tingut lloc durant la seva mort. Va veure una llum vermella brillant que semblava gobernar tot l’univers. Els ministres de l’espai eren extranyament absents, però Ayer va poder veure als ministres encarregats del temps a la distància. Ayer explicà a continuació que de sobte va caure en que la teoria d’Einstein considera que l’espai i el temps son una mateixa cosa i va provà d’atraure l’atenció dels ministres del temps caminant de dalt a abaix i agitant el seu rellotge i la cadena. En và, tanmateix, Ayer va créixer més i més desesperadament i després recuperà la consciència. Ayer es va trasvalsar per l’experiència i en un article pel Sunday Telegraph, ell suggerí que molt probablement hi haurà “forts indicis de que la mort no possa fi a la consciència”.

 

10. Michel Foucault (1926-1984)


Foucault va ser hospitalitzat al juny de 1984, amb els símptomes d’una grip dolenta i persistent, fatiga, una tos terrible i migranya. “És com ser a la boira”, va dir. Però es va posar a treballar fins al final en la segona i tercera part de la seva
Història de la sexualitat, que va aparèixer poc abans de la seva mort. Encara que era una víctima molt temprana del virus, sembla ser que Foucault sabia que tenia sida. Foucault va ser afeccionat a la lectura de Sèneca fins al final i morí un 25 de juny com un filòsof clàssic.

Aquí teniu alguns links amb obres de l’autor que es poden trobar amb google:

The ethics of deconstruction, 1999
The Cambridge Companion to Levinas (a Scars of Différance)

Anuncis

2 pensaments sobre “La mort d’un filòsof

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s