Fa no gaire, durant la presentació del seu últim llibre en castellà, Giacomo Marramao feia esment del seu amic Jean Baudrillard per desvelar que aquest tenia una por desmesurada a la mort. Un filòsof posmodern que no deixa de pensar en la mort, és graciós no?, deia. Com si a Baudrillard, famós pel seu caràcter esquerp, no li anessin les coses del cor i del sofriment humà.
Afegirem al comentari de Marramao una nota sentimental a fi d’explorar aquesta nova via en el pensament del pare de la teoría del simulacre. Resulta que 11 anys abans de morir Baudrillard participà al Chance Festival del Whiskey Pete’s Casino (Stateline Nevada), on va recitar tota una série de poemes propis acompanyat de varis músics. UbuWeb recull al seu arxiu, un arxiu excel·lent per altre banda on es recullen tota una série de materials descatalogats, inédits o simplement fascinants, la intervenció del filòsof poeta certament emocionant. Aquí la teniu:
Cristian Palazzi 