Ésser i Temps, part 4. Abocats al món.

Heidegger ens dóna una pista segura en la Divisió 1, Capítol 5 d’Ésser i Temps, que és un capítol llarg, difícil, però enormement gratificant i on realment les coses comencen a posar-se interessants. L’afirmació central d’aquest capítol – que s’aprofundeix en la resta d’Ésser i Temps – és que el Dasein és un projecte abocat (Dasein ist geworfener Entwurf). Tractaré de desentranyar aquest pensament.

Heidegger tendeix a avançar en la seva investigació en grups de conceptes. Un dels grups conté tres conceptes: l’estat d’ànim, la sensibilitat i el jeure. L’estat d’ànim és una representació bastant qüestionable de la Befindlichkeit, que William Richardson tradueix com “haver-se ja trobat un mateix aquí”. Ok, no és molt elegant, però el pensament del ser humà sempre es troba o està divulgat en alguna part, és a dir, en “l’aquí” del seu ésser-en-el-món. Aquest “aquí” és el Da del Dasein.

A més, jo em trobo sempre en una sensibilitat, en una Stimmung. Aquesta sensibilitat es refereix al sentit fort del pathos aristotèlic, a la passió de l’ànima o a l’afecte, alguna cosa ens succeeix a nosaltres, on ens trobem. Les passions no són, per a Heidegger, la coloració psicològica d’un agent essencialment racional. Són més aviat les formes fonamentals que estan en sintonia amb el món. De fet, musicològicament, Stimmung està vinculat a la afinació i el to: un està en sintonia amb el món en primer lloc i principalment a través de la seva sensibilitat. Un dels aspectes importants de l’obra de Heidegger és el seu intent de proporcionar una fenomenología de la sensibilitat, dels afectes que constitueixen la nostra vida quotidiana en el món.

Aquesta és una altre manera d’acostar-se a la seva idea central: un no pot existir independentment de la seva relació amb el món, i aquesta relació és una qüestió de sensibiliad i d’apetit, la contemplació no racional.

Aquests “estats d’ànim” mostren a l’ésser humà com abocat a “l’aquí” del seu ésser-en-el-món. Com va cantar Jim Morrison fa ja algunes dècades, “en aquest món estem llançats”. El jeure (Geworfenheit) és la simple presa de consciència de que ens trobem sempre en algun lloc, és a dir, lliurats a un món en el qual estem fascinats, un món que compartim amb uns altres.

Sempre estem atrapats en la nostra vida quotidiana en el món, en el jaç de la nostra sensibilitat, fins i tot en la por, l’avorriment, l’excitació o – com veurem en la següent entrada – en l’ansietat.

No obstant això, Heidegger insisteix, el Dasein no esá simplement abocat al món. Degut al fet que – nosaltres – som capaços d’entendre, també podem acabar amb la nostra condició d’ajaguts. La comprensió és, per a Heidegger, una concepció de l’activitat. És sempre la comprensió de com fer alguna cosa o com fer funcionar quelcom. La comprensió és la possessió d’una habilitat (etwas können) i l’home autèntic es caracteritza per la seva capacitat o potencialitat d’ésser (Seinkönnen).

Així, l’ésser humà no només és un ésser definit per trobar-se abocat al món. També és un que pot acabar amb aquesta condició en un moviment en el qual s’apodera de les seves possibilitats, quan actua en una situació concreta. Aquest moviment és el que Heidegger anomena projecció (Entwurf), i és l’experiència mateixa del que Heidegger anomenarà, més tard, la llibertat. La llibertat no és un concepte filosòfic abstracte. És l’experiència de l’ésser humà demostrant el seu potencial a través de la seva actuació en el món. Actuar de tal manera significa ser autèntic.

Article publicat a The Guardian, el 29 de juny de 2009