El Islam de Giovanni Sartori

Estándar

(Taner Ceylan, Nirvana, 2008)

Sembla ser que el tema de la ciutadania per a la gent islàmica té la seva repercussió. El Corriere de la Sera ha seleccionat 11 respostes, d’un total de 450 recollides en 23 pàgines penjades a Internet. Un amic meu ha calculat que més de la meitat d’aquestes cartes son al meu favor i que les altres son divagacions entre el si el no. Gracies a tots perquè així puc estendre’m una mica més sobre aquesta qüestió, amb el risc de complicar-ho una miqueta més.

Primer

No hem de confondre la multiculturalitat que existeix a alguns països, i que es dona de fet, amb el multiculturalisme com ideologia, com a prèdica de fragmentació i separació d’ètnies en guetos culturals. Per exemple Suïssa és avui un país multicultural, que funciona bé com a tal, tot i que ara es trobi en una guerra intestina. En canvi Bèlgica i Canada son avui dos països bi-culturals amb dificultats, especialment el primer. També Àustria va ser, sota els Ausburg, un gran estat multicultural que però va ser súbitament desintegrat al final de la primera guerra mundial. Tot i així, els casos citats son o han estat multiculturals de fet. El multiculturalisme ideològic de moda és en comptes d’això una predica que destrueix el pluralisme i que ha de ser per això combatuda.

Segon

Contràriament a la opinió d’alguns lectors, és el pluralisme el que valora i honora la diversitat. Però una diversitat fundada sobre el cross-cutting cleavages, sobre afiliacions i pertinences que es creuen, que son interseccions, i no, com en el cas de la ideologia multicultural, d’afiliacions coincidents que s’acumulen i reforcen l’una amb l’altre. Per tant, és erroni, molt erroni, explicar que ara vivim a societats multiculturals, i que aquest es inevitablement el nostre destí. En comptes d’això vivim gairebé tots a l’Occident, en societats plurals en grau d’absorbir i gestionar millor l’heterogeneïtat social. Prenem atenció en no atribuir al multiculturalisme valors que son en canvi del pluralisme.

Tercer

Una altra confusió a evitar és entre conflictes religiosos i conflictes ètnics. Aquests últims son malauradament eterns i recurrents. I ho son, entre altres coses, a l’interior del mon musulmà. Per exemple als iranians son ètnicament perses, no àrabs; i la fe comuna islàmica no ha impedit, recentment, una sanguinària guerra entre el Iraq de Sadam i el Iran dels Ayatollahs. Les religions poden en comptes d’això coexistir ignorant-se les unes a les altres. Es combaten quan son “calentes”, invasives, fanatitzades; i no d’altre manera.

Quart

Quin és el veritable Islam? Els intel·lectuals musulmans que viuen a Occident s’afanyen a dir gairebé tots que el Islam no és allò que prediquen els fonamentalistes. Tot i que jo ho he llegit, òbviament, el Cora, que és similar a l’Antic Testament al suggerir tot el contrari. Però el fet és que els islamistes que estan en contra del fonamentalisme tenen una veu i un pes només a Occident. El dret islàmic ve establert, a través dels segles, pèls doctors de la Lley, els ulames. Son ells els que estableixen quins son, o no son, els desenvolupaments conforme a la doctrina corànica; i també a Occident el comportament dels fidels, cada divendres, a la mesquita es diu el Khateb que acompanya la preguera pública.

Cinqué

Els remeis. Tots es pregunten quins han de ser i son evidents. Ha estat el bombardeig del “políticament correcte” que ens ha fet oblidar-los o declarar-los superats. Al seu temps els alemanys van acollir milions de turcs com a “ostes treballadors”; nosaltres tenim el permís de residència de llarga durada; els Estats Units concedeixen als estrangers la residencia permanent. Son tot formules que es poden millorar i humanitzar. Però son preferibles a la creació del ciutadà “contra-ciutadà” que, una vegada aconseguida la massa crítica necessària, crea per la seva banda el seu partit islàmic que reivindiqui el dret islàmic tal i com s’ensenya a les mesquites. No dic que vindrà, però si el fonamentalisme es consolida podria passar. És un ric que seria estúpid corre, O al menys així sembla.

Text traduït del Corriere della Sera en resposta als comentaris rebuts arrel de la publicació de l’editorial L’integrazioni degli islamici.

2 comentarios en “El Islam de Giovanni Sartori

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s