2. Aquesta crida és alhora pública i internacional i s’inscriu en un marc més ampli d’iniciatives convergents. En efecte, en les condicions actuals, el món acadèmic no mostra la capacitat de formar esperits oberts, innovadors i responsables, capaços d’enfrontar els reptes actuals. Aquesta situació no es limita a Suïssa, o a Europa. La investigació ha de contribuir al bé comú i no produir anàlisis complaents sobre els suposats beneficis de la financiarització de tot el sistema econòmic obtingut a través dels suposats beneficis de la innovació i l’especulació financera.
3. Els professors, docents i investigadors són els guardians de la confiança de la societat qui els va donar la tasca de servir a la transmissió i la recerca constant d’una millor comprensió de la realitat. És només en aquest context que la llibertat acadèmica té sentit, ella és responsabilitat i no llicència. Així, ara per ara, una de les principals prioritats de la investigació hauria de ser examinar els seus propis fonaments i pràctiques a la llum dels fenòmens que van conduir a la crisi financera. Només llavors serà possible desenvolupar polítiques i remeis que permetin recuperar un funcionament equilibrat de l’economia.
4. És llavors imprescindible superar les discussions a porta tancada entre especialistes tots ammotllats al mateix pensament dominant. Aquestes discussions no són capaces de qüestionar les seves pròpies teories. La situació actual requereix per tant l’obertura d’aquestes disciplines a una investigació fonamental imperativa per tal d’establir la distància necessària per a la seva regeneració. Aquest esforç es veu obstaculitzat per una forta resistència interna i deu per tant trobar relleus externs. Per a afirmar un pluralisme d’enfocaments, convé llavors debatre sobre els fonaments (epistemológicos, ètics i antropològics) de les disciplines d’economia, de finances i d’administració.
5. Com dipositaris de la confiança dels ciutadans i com productors d’idees que influeïxen en els comportaments i les polítiques, vam alertar l’opinió pública i el món polític sobre el fet que les condicions de compliment responsable de la nostra missió estan compromeses. Aquesta crida es dirigeix, d’una banda, als estudiants, joves investigadors, col·legues i als actors econòmics, i per altra banda, a aquells que exerceixen responsabilitats públiques en matèria d’educació i d’investigació universitària, rectors i presidents d’institucions d’ensenyament, sense oblidar als responsables d’estructures de finançament de la investigació. És a ells a qui els correspon, en primer lloc, garantir que les condicions necessàries per a la renovació fonamental per a les nostres disciplines i el retorn al pluralisme d’enfocaments, siguin ràpidament reunides.
6. Els professors i docents d’educació superior, signataris d’aquesta crida suggereixen pistes d’acció capaces de promoure el pluralisme, la defensa contra el risc de ceguesa dogmàtica i la deriva de polítiques i de comportaments resultants. Ells proposen en particular:
a. Que un examen retrospectiu i crític sigui engegat, a fi de posar novament en l’esperit de cadascun la qüestió de la importància, per a la societat, de les investigacions que es produeïxen a través del finançament públic. La llibertat acadèmica no pot ignorar la responsabilitat dels docents i investigadors en aquest àmbit.
b. Que en el plànol institucional, un enfocament global i interdisciplinari siguin realment promoguts.
7. Així mateix, es tracta de crear les condicions necessàries perquè la pluralitat sigui present i sigui reconeguda en tots els nivells de la jerarquia acadèmica:
a. A través de la consciència de, en la contractació de nous professors, l’interès que aquests tenen a l’hora de resoldre els problemes socio-econòmics, així com l’equitat econòmica en general, l’estabilitat i la sostenibilitat del sistema econòmic-financer.
b. A través de l’ampliació dels criteris d’avaluació de la investigació a fi d’incorporar la pertinència dels temes seleccionats, el contingut i el caràcter interdisciplinari dels articles o dels llibres publicats i no només el nombre de publicacions en algunes revistes monolítiques.
8. La crítica del pensament dominant és una exigència científica. Es tracta llavors d’avançar sobre aquestes pistes d’acció perquè el pluralisme es converteixi en una realitat reconeguda i benvolguda i que aquest últim enriqueixi el debat públic i il·lumini les decisions polítiques.
El text original es troba a l’Observatoire de la Finance. Podeu signar aquest manifest enviant un correu a manifeste@obsfin.ch.
Cristian Palazzi 