Cristòfor de Domènec, Carnet d’un heterodox, 1926

Estàndard

Màximes

– Jo en faria d’altres de màximes.
– Ah, sí?
– Senzillament, sí.
– A veure. Comença.
– Tres te’n diré.
– Gran collita per un sol dia. Vinga la primera.
– Primera: “Odieu-vos de bon cor, oh els homes, com a veritables germans”.
– Això és immoral.
– Potser. Però és un fet que s’odien els veritables germans i no els inconeguts.
– Enormement brutal. La segona.
– “No vulguis per altre el que per tu vols. No facis a altri el que per tu fas”.
– És a dir: garrotada al primer que passi.
– Per què? – El primer que passa no sé qui és. Però el que vull per mi és molt difícil que escaigui bé a un altre.
– Ui, ui! No acabaríem de discutir. Anem a la tercera.
– “inconeix-te tant com puguis tu mateix, però realitza tot el que puguis realitzar”.
– Absurd.
– Oh, quina joia esclata en els penetrals de l’home! – Una joia tal, que la pau i glòria als homes de bona voluntat, d’ésser un fet, semblaria cosa de nens, comparada amb aquesta voluptat que jo profetitzo!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s