Màximes
– Jo en faria d’altres de màximes.
– Ah, sí?
– Senzillament, sí.
– A veure. Comença.
– Tres te’n diré.
– Gran collita per un sol dia. Vinga la primera.
– Primera: “Odieu-vos de bon cor, oh els homes, com a veritables germans”.
– Això és immoral.
– Potser. Però és un fet que s’odien els veritables germans i no els inconeguts.
– Enormement brutal. La segona.
– “No vulguis per altre el que per tu vols. No facis a altri el que per tu fas”.
– És a dir: garrotada al primer que passi.
– Per què? – El primer que passa no sé qui és. Però el que vull per mi és molt difícil que escaigui bé a un altre.
– Ui, ui! No acabaríem de discutir. Anem a la tercera.
– “inconeix-te tant com puguis tu mateix, però realitza tot el que puguis realitzar”.
– Absurd.
– Oh, quina joia esclata en els penetrals de l’home! – Una joia tal, que la pau i glòria als homes de bona voluntat, d’ésser un fet, semblaria cosa de nens, comparada amb aquesta voluptat que jo profetitzo!
Cristian Palazzi 