(Desconeixem si hi ha alguna traducció al català de les Tesis sobre filosofia de la història de Walter Benjamin. De la de Josep Algarra, us deixem només un tast).
Tinc les ales a punt per enlairar-me, amb gust tornaria enrere, perquè encara que romangués en temps actual, tindria poca sort.
Hi ha un quadre de Klee que s’anomena Àngelus Novus. En ell veiem un àngel que sembla allunyar-se d’alguna cosa mentre la mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les ales desplegades. Aquest és l’aspecte que ha de mostrar necessàriament l’àngel de la història. El seu rostre està tornat cap el passat. On a nosaltres se’ns presenta una cadena d’esdeveniments, ell només veu una sola i única catàstrofe, que no deixa d’amuntegar ruïnes sobre ruïnes que són llançades als seus peus. Voldria aturar-se, despertar els morts i reparar allò destruït. Però des del Paradís bufa una tempesta que s’ha aferrat a les seues ales, tan forta que ja no pot tancar-les. La tempesta l’empeny irresistiblement cap el futur, al qual li dóna l’esquena, mentre que davant d’ell les ruïnes s’amunteguen fins el cel. Aquesta tempesta és allò que anomenem progrés.
Cristian Palazzi 