Ara, precisament ara, en els moments tristos, feu triomfar la vostra idea. Que us penseu que el dret es una cosa que es en els nuvols i hem de contemplar-lo amb ‹‹ulls de prudencia››? Que us penseu que són moments de prudencia, aquests moments?
Un dret es una cosa viva. Lluiteu pel vostre dret: vet aqui l’unic consell que la verdadera prudencia – la verdadera prudencia – us donarà. I lluita forta, i lluita energica, lluita heroica. Tingueu el coratge de fer viure la vostra Nació! De fer-la viure amb tota l’energia que li posa el poble.
Es arribat aquest moment. Es arribat el moment del Poble. Urgeix fer que baixi el dret dels nuvols, afirmant-lo aquí a la terra, proclamant-lo, fent-lo sortir de llibres i academies, vessant-lo sobre ls braços nusos i sobre els caps energics, sobre els cors que esperen una acció.
Es arribat aquest moment. Es arribat el moment del Poble. Urgeix fer que baixi el dret dels nuvols, afirmant-lo aquí a la terra, proclamant-lo, fent-lo sortir de llibres i academies, vessant-lo sobre ls braços nusos i sobre els caps energics, sobre els cors que esperen una acció.
Diego Ruiz, Del poeta civil i del cavaller. Barcelona: Biblioteca Popular de l’Avenç, 1908