1a tesi sobre la subversió de la metropoli

Estàndard
(Andy Warhol, Untitled 12. 1974)
Hem trobat aquest text, del que anirem traduint les seves perles durant les pròximes setmanes. Es tracta de 20 tesis escrites per Marcello Tarì l’octubre del 2007. Suposem que Tarì es un membre del també signant Plan B Bureau, grup anarquista italià que es defineix com un “pla de consistència. Virtual i corpori. Visible i invisible. Que s’ocupa principalment de recollir paraules, gests, afectes, imatges i presències que proliferen horitzontalment dintre i en contra de la metropoli”. Som-hi doncs.

1 tesi

Definim metropoli com aquell grup compacte de territoris i de dispositius heterogenis travessat de punta a punta per una síntesi disjuntiva; no existeix cap punt de la metropoli, de fet, on al mateix temps es donin poder i resistència, domini i sabotatge. Un procés antagònic entre les dues parts, la relació dels quals consisteix en l’enemistat, enerva totalment la metropoli. Per una banda, aquesta consisteix, fidel a la seva etimologia, en l’exercici d’un comandament que irradia sobre els altres territoris – per això qualsevol lloc pertany a la metropoli. Es l’espai en la qual i del qual la intensitat i la concentració dels dispositius de l’opressió, de l’aprofitament i del domini rendeixen en el seu màxim grau i extensió. A la metropoli colapsen i acaben la ciutat i el camp, la modernitat i la segona natura. A la metropoli la indústria, la comunicació i l’espectacle fan un tot productiu, on al govern se li demana que connecti i controli la cooperació social que roman a la base per després poder-ne extreure plusvàlua per mitjà dels aparell biopolítics. Per altre banda, existeix un conjunt de territoris on una heterogeneitat de forces subversives -singulars, comuns, colectives- aconsegueix aprofitar el nivell tendencialment més organitzat i horitzontal d’antagonisme al poder. No hi son llocs i no-llocs a la metropoli: hi son territoris ocupats militarment per la força imperial, territoris controlats pel biopoder i territoris que resisteixen. De vegades, moltes vegades, succeeix que aquestes tres tipologies de territori es travessen els uns als altres, o bé que algun d’aquests es separa dels altres dos i, encara una altre, que aquest entri en guerra en contra d’ells. La banlieue es emblemàtica d’aquest “tercer” territori: per que si qualsevol lloc pertany la metropoli, és també veritat que qualsevol lloc pertany a la banlieue.

A l’extensió metropolitana de la vida comuna viu l’intensitat de l’imaginació revolucionaria del comunisme que ve.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s