1 tesi
Definim metropoli com aquell grup compacte de territoris i de dispositius heterogenis travessat de punta a punta per una síntesi disjuntiva; no existeix cap punt de la metropoli, de fet, on al mateix temps es donin poder i resistència, domini i sabotatge. Un procés antagònic entre les dues parts, la relació dels quals consisteix en l’enemistat, enerva totalment la metropoli. Per una banda, aquesta consisteix, fidel a la seva etimologia, en l’exercici d’un comandament que irradia sobre els altres territoris – per això qualsevol lloc pertany a la metropoli. Es l’espai en la qual i del qual la intensitat i la concentració dels dispositius de l’opressió, de l’aprofitament i del domini rendeixen en el seu màxim grau i extensió. A la metropoli colapsen i acaben la ciutat i el camp, la modernitat i la segona natura. A la metropoli la indústria, la comunicació i l’espectacle fan un tot productiu, on al govern se li demana que connecti i controli la cooperació social que roman a la base per després poder-ne extreure plusvàlua per mitjà dels aparell biopolítics. Per altre banda, existeix un conjunt de territoris on una heterogeneitat de forces subversives -singulars, comuns, colectives- aconsegueix aprofitar el nivell tendencialment més organitzat i horitzontal d’antagonisme al poder. No hi son llocs i no-llocs a la metropoli: hi son territoris ocupats militarment per la força imperial, territoris controlats pel biopoder i territoris que resisteixen. De vegades, moltes vegades, succeeix que aquestes tres tipologies de territori es travessen els uns als altres, o bé que algun d’aquests es separa dels altres dos i, encara una altre, que aquest entri en guerra en contra d’ells. La banlieue es emblemàtica d’aquest “tercer” territori: per que si qualsevol lloc pertany la metropoli, és també veritat que qualsevol lloc pertany a la banlieue.
A l’extensió metropolitana de la vida comuna viu l’intensitat de l’imaginació revolucionaria del comunisme que ve.
Cristian Palazzi 